Plaça Antoni Sabater Esteve, per Antoni Zaragoza.
Un dels indret de Reus que ha sofert un canvi molt important, fins al punt de deixar-lo des-
conegut, és l’actual plaça Antonio Sabater Esteve, que ocupava la confluència dels carrer Josep A. Clavé, Sant Miquel, Sant Tomás i Doctor Robert. Allà estava ubicada laindústria “Casa Sabater”, on m’hi vaig fer gran. Uns grans magatzems de fruits secs que s’omplien de carros i camions i on hi van arribar a treballar més de 200 persones. Era l’època en què la gent, per manca de rellotges, anava, com se solia dia ‘a toc de campana’: les dels rellotges d’El Campanaret, Banc de Reus i d’altres que es feien sentir. Era l’objectiu de molts transportistes per carregar i descarregar avellanes, ametlles, etc, on aquell eslògan es va fer tant popular: “Si a Cal Sabater vas, tard plegaràs”. En temporades altes, la jorna-
da començava a les 6 de mati i acabava a les 10 de la nit. Era tot un anar i venir de perso-
nal en el que destacaven les dones, que ara ja són àvies i que encara poden gaudir del record. S’hi ha produït un gran canvi per millorar el seu aspecte. Amb sortidors d’aigua i jardins donant-li el to de modernitat que necessita tota ciutat. Tocant a la plaça es conserven edificis com el sumptuós despatx d’Aigües de Reus, amb calefacció central mitjançant diversos sòtans ben distribuïts, al costat d’un edifici de nova planta que era un dels vells magatzem de Cal Sabater. Pero el destí té coses desagradables com el seu canvi de nomenclatura. La denominació de la plaça que, en comptes de respectar el nom original de “Plaça d’Antonio Sabater Esteve”, desorienta quan a la mateixa, Aigües de Reus li plantifica el nom de “Plaça de les Aigües”com aquell qui res: fora del nomenclàtor oficial i sense respectar el nom de la persona que va honrar a la ciutat amb la seves aportacions en benefici social, com el “Patronat Local de la Vivenda de Reus” i també les obres de restauració del Santuari de la Verge de Misericòrdia, la nostra patrona.
