Memòria fotogràfica
Si repassem els nostres records ens adonem que les coses han canviat molt; els costums i les formes de viure-les. Si mirem les coses que, fins fa poc, consideràvem com ‘petits pals de paller’: festes tradicionals com ‘els pastorets’ a l’Orfeo Reusenc, ‘Don Juan Tenorio’ al Bravium (Acció Catòlica) o altres entitats: col·lectius que preparaven les funcions per tenir-ho tot a punt per les esperades dates. Una època per a tots els gustos, tardes de teatre que proporcionaven un gran caliu a les famílies i la il·lusió i distracció dels més menuts de casa. També, entre d’altres coses, s’han perdut com a petits pals de paller de la vida quotidiana, per anomenar-los d’alguna manera, el tema dels difuns: un punt i a part. Donat que el mateix comerç ha facilitat que es mantingui mitjançant modalitats funeràries que la mateixa esglèsia sempre ha considerat un negoci de ‘vius’.
El cert és que els diver- sos costums s’han materialitzat tant que se n’ha perdut l’essència, dit d’una altra manera, el perquè s’estant fent les coses. La llista de costums perdudes resulta interminable i allò que s’acosta més a l’actua litat només és la il·lusió que no s’acaba mai.
