L’artista Rosalía Banet, guanyadora de l’última edició de la Biennal d’Art Gastronòmic de Cambrils, inaugura l’exposició “Altars i ofrenes” a la Sala Àgora de l’Ajuntament de Cambrils.
La mostra, que es podrà visitar fins el 15 de setembre, és una invitació a reflexionar sobre l’alimentació i les seves conseqüències. Les obres exposades s’acosten a alguns dels problemes del sistema alimentari actual, com la pèrdua i el malbaratament alimentari, el desequilibri entre la fam i els excessos, la baixa qualitat del menjar o l’escassetat dels recursos naturals.
Rosalia Banet és una artista multidisciplinària que pren com a punt de partida el dibuix, per després desenvolupar projectes que es formalitzen en diferents formats, des de pintures o escultures a instal·lacions i peces audiovisuals. En els darrers anys, el seu art està marcat per la recerca d’un desenvolupament d’una pràctica artística sostenible.
Exposició “Altars i ofrenes”
L’alimentació és un dels reptes més importants per a un futur possible. Actualment, a més de la preocupació per aconseguir aliments, hem de bregar amb l’elecció del menjar, un assumpte complex i confós, dominat per la publicitat i els mitjans de comunicació. Ens movem entre la desnutrició per manca d’aliments i la sobrealimentació promoguda per la indústria alimentària. Entre la recerca d’una vida saludable i donar via lliure als nostres desitjos i ansietats. Tot plegat compon un estat alterat, un comensal desorientat i greus problemes de salut i mediambientals. Més enllà del purament nutricional, trobem respostes a aquest desajust en l’acceleració de la societat actual, en el seu estil de vida, en les exigències o en el caos informatiu que predomina en un assumpte tan rellevant com l’alimentació, ja que avui en dia els hàbits alimentaris dels països desenvolupats depenen més de les estratègies de mercat, de les companyies de l’alimentació que de les recomanacions de les autoritats sanitàries.
Alimentar-se suposa incorporar literalment el menjar al nostre cos. Allò que mengem passa a formar part de nosaltres; però a més de nodrir el nostre cos, en menjar, alimentem la nostra ment, per això el menjar, com deia Levi-Strauss, ha de ser <bo de menjar> però també <bo de pensar>. Els aliments han de traspassar la frontera del cos: la boca, per poder introduir-se al nostre jo més íntim, per convertir-se en substància corpòria; però primer, han de mostrar el passaport en el control de duanes: el cervell. Només si aquest dóna el vistiplau, la barrera entre el món exterior i l’interior, la boca, s’obrirà i permetrà que els aliments s’introdueixin al territori més íntim. Els productes que ingerim s’incorporen instantàniament al nostre jo, d’aquí la frase tan popular de l’antropòleg gastronòmic Brillat-Savarin: “Som el que mengem”. I és que, tot i ser omnívors, no mengem tot allò que és comestible, sinó allò que sent comestible s’adapta a les nostres necessitats, creences, cultura, condició social, gustos i desitjos personals, etc.
L’alimentació és, per tant, un terreny complex, que parteix d’allò biològic però que està profundament arrelat amb allò cultural, allò social i allò personal. En l’acció de menjar conflueixen diferents aspectes que van del nutritiu al simbòlic, i del psicològic al social. El sistema alimentari afecta tota l’estructura social i l’elecció i el consum dels aliments tenen conseqüències individuals, socials, culturals, econòmiques, polítiques i mediambientals.
Altars i ofrenes és una invitació a reflexionar sobre tots aquests temes que giren al voltant de l’alimentació. L’exposició s’acosta a alguns dels problemes del sistema alimentari actual, com ara la pèrdua i el malbaratament alimentari, el desequilibri entre fam i excessos, la baixa qualitat del menjar o l’escassetat dels recursos naturals.
L’art com a compromís social, un compromís amb el seu temps, amb tot allò que l’envolta, amb l’ésser humà i tot allò que entorn seu esdevé, ja sigui per qüestionar-lo, per exalçar-lo o simplement com a reflex de les societats, de les seves preocupacions, de les maneres d’habitar el món, filosofies, estètiques. Entenent l’art com un lloc on qüestionar, reflexionar o analitzar les diferents preocupacions del nostre temps, així com el lloc des d’on explorar les possibilitats de futur.