Petit arbre caducifoli, que no passa dels sis metres d’alçada en jardineria, procedent d’Àsia (des d’Iran fins Xina i Japó) amb el troc molt prim, grisós, i copa ampla i aplanada per dalt, com un para-sol. Les fulles són grans i compostes, semblants a les frondes de les falgueres, amb folíols oblongs, petits i asimètrics, el que li confereix un aspecte lleuger, gràcil i delicat. Les flors apareixen en umbel·les terminals, adornades amb nombrosos, i excepcionalment llargs, estams color de rosa que s’obrin en corona oferint una
floració de gran vistositat durant l’estiu. A partir de setembre són els fruits els que adornen l’arbre amb llegums comprimides lateralment de fins 20 cm de llargària i color bru. Necessita ambients càlids i estar a ple sol. No és exigent amb el terreny però és preferible que sigui alcalí i poc humit. No calen massa regs, un per setmana en estiu serà suficient.
Per ser de poca envergadura és ideal per a jardins petits, sempre que estigui ubicat en llocs protegits i orientats al sud o sud-oest,
inclús a la vora del mar. Aïllat o en grup proporciona bells racons d’ombra tamisada.
Poda de formació a finals de l’hivern però la cicatrització és delicada, pel que cal que no sigui massa severa.
La varietat “rosea” no és tan exigent en quant a la temperatura i permet el cultiu en zones no tan càlides, a més de tindre les flors amb una tonalitat rosa més forta.
Multiplicació per llavor que necessita tractar-se amb aigua calenta o amb àcid sulfúric abans de sembrar, doncs la coberta és molt impermeable.
Pep Aguadé
Naturalista
