Hernán Díaz
Hi ha un gènere cinematogràfic del qual el meu pare és fan: John Wayne, Gary Cooper, Charles Bronson… són noms que van entrar en el meu rànquing de referents de Hollywood gràcies a l’afany cinèfil del meu pare, que encara gaudeix d’aquestes pel·lícules gràcies a les reemissions que en fan alguns canals. Mai abans, però, no havia tingut a les mans un western en paper. I si alguna vegada l’havia imaginat, l’associava a novel·letes fulletonesques.
Tot i així, aquesta idea ha canviat després de descobrir l’univers creat per Hernán Díaz, que ha publicat A l’horitzó (Edicions del Periscopi, 2020), la seva primera novel·la, mereixedora de reconeixement internacional, probablement perquè és una novel·la diferent.
De fet, relata la història d’un rodamon suec, Hakan Söderström, un pagès analfabet, que, a mitjan segle XIX, decideix emprendre amb el seu germà un viatge cap a Amèrica. Al port anglès de Portsmouth els dos germans se separen per error i Hakan acaba pujant a un vaixell que el porta directe a San Francisco.
L’analfabetisme i el desconeixement de l’anglès de Hakan provoca aquest error, que generarà tota la trama de la història. “La ignorància genera valor”, afirmava l’escriptor italià Alberto Moravia i deu ser així perquè Hakan en necessita per tal d’acomplir el seu somni americà: arribar a Nova York. Per això, es veu abocat a fer un viatge a contracorrent, d’oest a est, sense ser conscient de les distàncies reals d’aquell immens territori inhòspit i en un proto-país en construcció. Déu-n’hi-do!
Durant aquest èxode, Hakan creixerà, i no només físicament, sinó també interiorment i com a ésser humà. La seva solitud, amarada d’un fort sentiment de culpa que creix al llarg de les vivències, el convertirà en un ésser llegendari. Un mite de l’oest americà! La travessa del desert —àrid, però que propicia la descoberta personal— i la desorientació —sense referències geogràfiques ni parlar anglès— el mitifiquen més i l’aïllen del seu entorn i el fan desconfiar, de tot i de tothom amb qui es creu: buscadors d’or, estafadors, fanàtics religiosos i, lògicament, indis i facinerosos.
És difícil desenganxar-se d’A l’horitzó! S’inicia amb una arrencada trepidant, que genera una aura de misteri sobre el protagonista. Malgrat això, Hernán Díaz construeix un relat realista, que genera expectatives que s’acompleixen i, en alguns punts, ens alliçona. Tot per defensar la llibertat de moviment de les persones pel món, una llibertat que no s’hauria de veure coartada mai i que ens fa replantejar el concepte de límit o frontera, així com el d’emigrant.
A l’horitzó, un western que és més que una novel·la de l’oest i que trenca els estereotips de les pel·lícules de l’oest de Hollywood. Del tot recomanable.
Bona lectura, lectors facinerosos!
