Quan s’acostaven les festes de Nadal se celebraven sense presses. Tal vegada era una forma diferent de assaborir-les. La “Casa Tapiró Ràdio”, situada al baixos de la societat El Olimpo, tenia un gran finestral on s’exposaven uns cartellets on s’hi posaven els números del sorteig de la Loteria Nacional tal com anaven sortint del bombos. Era tot un espectacle; la gent que passava quedava bocabadada esperant la sort que no sortia, donant ambient i esperança al carrer.
Aixi que s’acostaven les festes, els establiments s’anaven preparant. Però una de les coses que s’ha perdut és aquella imatge del guardià urbà que cobria els punts de trànsit com la plaça Prim, la plaça Catalunya o el Campanaret.
Allà les marques comercials aportaven ‘aguinaldos’ als abnegats guàrdies que, amb el seu salacot de blanc, cobrien el punt de guardià com la intersecció del carrer Monterols, la plaça prim, el carrer Llovera i el raval Santa; de doble sentit i direcció. Era tot un espectacle que marcava aquestes dates tan assenyalades. Eren els dies de la “recol·lecció”: al final de cada jornada es dipositava al “cuartelillo” a l’espera de la vigília de Nadal i
repartir-lo. Pastes de sopa de la “Isabela”(casa Tàpies), licors i xampany de Casa Gili… cada casa aportava el que podia i així, alhora, feien publicitat dels productes que tenien a la venda. Aquell ‘motocarro de reparto’; un remolc arrossegat per la bici feia furor per la via urbana juntament amb alguna “mobilet”. Una època que hem deixat enrera.
