Amb el nom d’herba de les set sagnies, sanguinària o herbeta de la sang (Lithospermum fruticosum) es coneix una mata llenyosa i perenne, petita i ramificada, de tacte aspre a causa dels rígids pèls que ericen les seves fulletes. Sense flors s’assembla una mica al romaní, però sense cap olor.
Les flors es reparteixen per les diferents branques, bàsicament al capdamunt dels brots. La corol·la és molt bonica, d’un a dos centímetres, i està formada per cinc pètals de color blau fort. Floreix a la primavera i principis d’estiu i el seu color intens crida l’atenció enmig dels paratges esteparis i secs.
A les nostres comarques s’escampa per les muntanyes calcàries, des de la terra baixa fins a la muntanya mitjana. Els seus ecosistemes preferits són els terrenys oberts, amb poc arbrat, secs i molt assolellats.
Tot i ser present per tot arreu, és destacable la seva presència a la serra de Montsant.
És una planta que té molta reputació arreu dels Països Catalans per rebaixar la sang, és a dir, per als qui pateixen hipertensió. També ha estat utilitzada contra la febre i els catarros. A nivell extern, serveix per rentar ferides. Per controlar la pressió alta, la infusió s’acostuma a prendre en dejú.
