Llum.
Situar les plantes en espais ben il·luminats per el sol o instal·lar llums especials per poder fer la funció clorofíl·lica (osram fluora /silvania grolux-philips …etc). La il·luminació normal i corrent de casa, o sigui l’artificial, no permet la funció clorofíl·lica indispensable per conservar la vida de la planta.
Humitat.
La humitat no te res a veure amb el reg. Totes les plantes d’interior són de paï- sos tropicals amb una humitat ambiental molt elevada, agafant l’aigua de l’atmosfera. Dins de casa la humitat ambient és molt baixa sobretot amb la calefacció. Cal agrupar les plantes i posar-les damunt d’una safata amb aigua, instal·lar humidificadors i/o polvoritzar la part aèria.
Ventilació.
Sanejament de l’aire diari, cal obrir les finestres. S’aconsella treure les plantes a l’exterior amb èpoques de clima favorables quan les nits no refresqui massa.
Reg.
No regar cada x dies. Evitar regar si la terra està humida. Regar només quan la planta necessiti aigua repetidament fins que la terra estigui humida totalment. Si brota, creix o bé floreix , la planta necessitarà més aigua. Si fa calor, fred o humitat necessitarà més o menys aigua. L’excés d’humitat provoca falta de sanejament (ventilació) a les arrels, sobretot en èpoques fredes, i provoca en la majoria de casos, la mort de la planta per asfixia radicular. La mida del tests gran o petit variarà la freqüència de reg moltíssim. L’excés d’aigua freda a l’hivern pot perjudicar la planta.
Canvis sobtats de temperatura.
Poden afectar molt les plantes sobretot a l’hivern. Cal tenir en compte, que en ambients com les selves tropicals, els canvis de temperatura són progressius.
Aigua de pluja.
Hem de potenciar la humitat aèria. Hem de treure-les a l’exterior quan plou si la temperatura exterior és correcte. No exposar-les al sol directament.
Terra.
La terra que porten no és l’adient per poder sobreviure massa temps. Cal canviar les plantes a un test superior afegint un substrat idoni i l’adob necessari.
Adobs.
Les nostres aigües porten moltes sals, es recomana limitar les quantitats i augmentar la freqüència de tractaments. La suma de les sals de l’aigua i la sal dels adobs, en molts casos poden cremar les fulles. L’aportació de quelats de ferro més mico elements serà molt ben rebuda per la planta doncs els adobs normals només porten tres macro elements ( nitrogen, fòsfor i potassa). Macro elements + mico elements + quelats de ferro = alimentació equilibrada.
Garantir un bon drenatge.
La sortida de l’aigua és el primer objectiu quan trasplantem una planta, el segon objectiu és procurar una bona oxigenació condició imprescindible per una llarga vida. Si aquest drenatge funciona bé, la planta es lliurarà de moltes malalties.
