Fins al 4 de maig la Galeria Anquin’s acull la mostra ‘Amb veu de dona’. Les fotografies antigues intervingudes de Marta Fàbregas apel·len a la memòria perduda de dones anònimes que van ser retratades només com a objecte eròtic i exòtic. L’escultora Teresa Riba retrata el sentiment de soledat de noies joves i d’aquesta manera també els hi dóna veu. Béatrice Bizot fragmenta el rostre femení per remarcar les emocions i la complicitat femenina. Tatiana Blanqué crea amb la natura com a subjecte d’arrelament i vinculació a la terra. Jordina Orbañanos aporta un valor més enllà del gust de pintar la bellesa de les plantes i les flors. Coia Ibáñez Ferrater, construeix paisatges imaginaris farcits d’elements sorprenents i Francesca Poza, tenint a com a referència de base la tècnica del tapís, treballa amb fragments de paper amb referències literàries. En el cas de Núria Guinovart, el seu univers abstracte és silenciós i gens estrident. Les clivelles sobre un material de poques connotacions artístiques com el ciment són les que ens parlen. I Aurembiaix Sabaté, mira cap a amunt i cap a allò intangible per crear una atractiva cosmologia de colors i formes sobre la forma sagrada del cercle –Defi neix així Montse Frisach l’obra de les autores– Frisach retrata que “Les artistes també han reflectit i cridat i continuen cridant contra la injustícia social més massiva de la història de la humanitat i que afecta (quina paradoxa!), a un col·lectiu de persones que resulta ser majoria.”
