Us imagineu algú que decidís crear una biblioteca en què es recollissin tots els manuscrits d’escriptors frustrats que els editors han rebutjat? De què deuen servir els textos literaris escrits que no veuen mai la llum i que, per tant, no arriben a cap lector? Quina mordassa, oi, no poder treure a la llum tota la imaginació i les hores esmerçades en el procés de redacció?
Doncs, l’escriptor francès David Foenkinos -que potser algun cop als seus inicis va ser víctima d’aquesta situació… qui sap- ensajuda a reflexionar-hi en la seva sorprenent novel·la La biblioteca dels llibres rebutjats (Edicions 62, 2017), en què imagina que en un poble de la Bretanya francesa, un bibliotecari il·luminat i fanàtic de la lectura hi decideix crear un espai destinat als originals que cap editor no ha volgut mai publicar, una espècie d’arxiu del qual té cura a fi que aquells textos no caiguin en l’oblit. Un autèntic tresor, que dia rere dia va acumulant més originals.
Una famosa editora francesa caçatalents i un escriptor frustrat arriben a conèixer l’existència
d’aquesta biblioteca tan especial i decideixen visitar-la. Una visita del tot profitosa, ja que els cau a les mans el que consideren una veritable obra mestra digna de sortir a la llum pública: una novel·la amb grans referències a la literatura russa escrita per un veí del poble, propietari d’una pizzeria, en Henri Pick, que ja havia mort feia un parell d’anys. La vídua, una dona de vuitanta anys amb un caràcter una mica rude i especial, però amb el cap ben moblat, no reconeix d’entrada el seu marit com a autor de l’obra, perquè confessa que no era conscient que el seu home hagués escrit mai ni tan sols que mai hagués llegit un sol llibre. Un misteri tot plegat. Malgrat això, el llibre es publica i, per tota la llegenda i l’enigmística que rodeja el procés de creació del text, a França s’hi origina una autèntica fal·lera per la
lectura del llibre. Televisions, crítics literaris… tothom hi està interessat. Mentrestant la
vídua de Henri Pick lluita per guardar el seu anonimat i la seva calma, mentre els mitjans de comunicació breguen per saber més detalls sobre la vida del suposat autor…
Sens dubte, Foenkinos ens regala una joia als amants de la literatura, amb uns tocs de misteri i humor, i ens convida areflexionar sobre com funcionen avui en dia algunes editorials i què és el que busquen realment: qualitat o índex de vendes? Tots els bestseller es mereixen realment aquesta etiqueta? Com també passa amb el cinema francès, des del país veí ens arriba aquesta novel·la punxent i irò- nica que ens ha de fer pensar molt bé en quins
han estat els veritables motius que ens han empès a comprar el llibre que ens hem endut a casa per Sant Jordi… Bona lectura de La biblioteca dels llibres rebutjats… i també, esclar, del llibre de Sant Jordi!
