S’ha inaugurat l’exposició ‘L’antropologia dels sentiments: darrer episodi. L’impur i la raó’ de la consagrada fotògrafa Isabel Muñoz, que
exposa a Tarragona per primer cop. Muñoz, guanyadora del Premi Nacional de Fotografia 2016, construeix un recorregut temàtic entorn de la representació obsessiva i heterogènia del cos humà, al Tinglado 1 del Moll de Costa, un emblemàtic espai que tradicionalment acull exposicions singulars i imponents.
La directora del Departament de Port i Ciutat del Port de Tarragona, Montse Adan, ha presentat l’artista destacant la seva trajectòria reconeguda amb els més prestigiosos premis nacionals i internacionals i ha ressenyat la seva extraordinària presencia al Moll de Costa i que sigui aquest indret l’espai que aculli aquesta magna exposició. Una mostra fotogràfica que busca combinar el compromís social amb la cerca de la bellesa, a través de diferents temàtiques com ara el cos, els ritus o la diversitat cultural.
L’obra de la reconeguda fotògrafa es caracteritza per una cerca constant de la bellesa i el llenguatge dels cossos, i de les seves creacions es destil·la que els cossos narren com si fossin llibres. La fotografia, per a Muñoz, explica coses com un llenguatge.
François Cheval, comissari de l’exposició, ha ressenyat sobre l’estètica de les imatges d’Isabel Muñoz, “no és per complaure el narcisisme de l’espècie, sinó per oferir la comprensió íntima d’un secret compartit. Es tracta essencialment d’ofrenes al desconegut i de l’anhel dels homes de construir ponts entre diferents mons”.
Per a Cheval, aquesta exposició “vol ser un trencament amb les icones, amb una determinada idea de la bellesa, que ja no encaixa amb allò que és actualment aquesta fotògrafa” i en destaca que la mostra tracta d’una recerca global, la de l’ésser humà en general, però també la d’un territori, el món. Les seves paraules definitòries són que és la fotografia d’Isabel Muñoz és pal·liativa, que no deixarà de créixer.
Tota l’obra d’Isabel Muñoz busca ser, des dels orígens, un mètode empíric i canviant, més enllà de cap judici moral, sobre les tècniques i les pràctiques imposades constitutives del nostre embolcall. No hi ha gaires imatges sota aquesta forma, creada sobre una matèria rara, el platí, que ofereix tantes intencions variades sobre la propensió dels humans a modificar el seu organisme. A la singularitat de les pràctiques humanes hi respon la singularitat d’una fotografia situada a la cruïlla entre l’antropologia i el diari de viatge, entre la mística i el materialisme. Éssers de carn i de sang lliuren la seva ambigüitat i la seva fe a Isabel Muñoz. Instruïda per totes aquestes experiències, aquests incessants cos a cos amb els seus “models”, sap que no en sorgirà cap certesa. Aquesta cerca sens fi no té cap altre límit que un misteri que es perllonga de manera indefinida.
L’exposició, d’accés lliure, es pot contemplar a partir del 14 de juliol en horari de 10 a 13 h i de 17 a 19 h de dimarts a dissabtes. Els diumenges i festius l’horari és d’11 a 14 hores. La mostra romandrà oberta fins al 18 de setembre de 2022.
Isabel Muñoz, fotògrafa excelsa
Isabel Muñoz (Barcelona, 1951) és una premiada fotògrafa nacional i internacional que exposa per primer cop a Tarragona. Té com a referents a Ramón Mourelle i Eduardo Momeñe i participa en els seus inicis en films com Sal gorda i Penumbra. Entre 1982 i 1986 amplia els seus estudis a Nova York amb John Wood i Martha Madigan. I torna a Madrid per fer la seva primera exposició, Toques. El 1990 viatja a París i fins al 2007 es dedica a recórrer el món i realitza treballs a través de la dansa (Cuba, Burkina Faso, Mali, Egipte, Turquia, la Xina, Cambotja i Brasil).
Retorna a l’Àfrica amb una ONG per continuar amb els treballs de les minories ètniques al Camerun. I un any després torna a recórrer el món amb el projecte El nostre món petit amb el suport d’ El País Semanal i UNICEF amb motiu de la commemoració del 20è aniversari de la Convenció sobre els Drets del Nen.
Amb El amor y el éxtasis explora els ritus tradicionals i la manera de trobar l’èxtasi i viatja a Iran, Síria, Turquia i Iraq. Segueix la seva exploració a Papua Nova Guinea on els seus habitant també decoren el seu cos. Viatgera incansable en la cerca dels cossos, els ritus i la diversitat, cerca els orígens en la humanitat primitiva a la República Democràtica del Congo i Borneo i inaugura el 2015 l’exposició Álbum de familia.
El 2018 ultima els seus darrers projectes: Agua, com a part de la mostra retrospectiva L’antropologia dels sentiments. Amb aquesta sèrie construeix un recorregut temàtic del cos humà, des dels orígens, l’espiritualitat, la bogeria, els límits i extrems del cos, de dimensió social de la corporeïtat i la sexualitat i el desig.
Reconeguda en els àmbits nacional i internacional, ha compaginat les seves exposicions com a fotògrafa amb la docència. Ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen: PHotoEspaña 2021, Artist Experience 2021, Blanc Negre Magenta. Millor Artista 2021,
Personatges Fora de Sèrie 2019, Pop Eye Fotografia 2019, Col·lecció Himalaya 2017, Premio Nacional de Fotografia 2016, Premi UNICEF España 2010 a la Sensibilització i Mobilització Social, Medalla d’Or al Mèrit en Belles Arts 2009, Bartolomé Ros. PhotoEspaña 2009 i la Medalla d’Or en la Biennal d’Alexandria 1999.
Ha exposat tant en institucions públiques com el Museu del Prado (Madrid), Museum of Contemporary Art (Nova York), Maison Européene de la Photographie (París), Contemporary Art Museum (Houston), Collection Ville de Genève (Ginebra), Chrysler Museum of Art (Virginia), Museo Nacional de Arte Contemporáneo Reina Sofía (Madrid), Maison Lumière (Lyon), etc. o en sales privades com la Fundación Deutsche Bank i DZ Bank Francfort (Alemanya), Banco Santander (Nova York), Colección de fotografía de la FNAC, Neuflize Vie, Marin Karmitz / MK2 (França) o Banco Sabadell (Espanya).
En el vessant docent, ha impartit conferències a França i al Japó i també dins de l’Estat espanyol, a les universitats UIMP La Magdalena Santander, Complutense, UIMP El Escorial , Juan Carlos I, Alcalá de Henares i València a més de la Fundació Miró de Palma de Mallorca o al Guggenheim Museum.
La seva tasca creativa s’ha combinat amb la direcció artística del Festival Jardins de Llum de Manresa, des del 2015 i del Land art de l’Anella Verda de Manresa Microscòpies.
