Hi ha un silenci reverencial. I una vara. La punta d’una vara que s’acota al caminet de pólvora. Amb només un lleu amanyac aconsegueix que tot s’apressi. La sort està aviada, com aquell qui diu. Arriba orgullós el primer tro. El Mercadal retruny i s’ensenyoreix amb aquesta melodia explosiva que avança, un metrònom que pren la plaça. Mil·limètric. Tan lent. Tan ràpid. O just a l’inrevés. Aquella mena de temps que no es pot mesurar ni tampoc és cap desmesura, si fos possible. La revolta enfila el darrer tram decidida fins que arriba a l’espetec final. Una fumarada que s’envola, que és boira. Un eixam de records inesgotables, subratllat màgic, oració i mantra, Reus sencer emmudeix un darrer instant i aleshores, l’esclat comunitari de joia. Gairebé com si de sobte els colors tornessin al lloc on eren. Arreu els salts i els balls, l’enrenou de les converses, el ritual dels petons i les abraçades, la música. El goig de saber que la Tronada torna a ser aquí.
Daniel Recasens Salvador
Regidor de Cultura, Ensenyament i Política Lingüística
