Sota el títol “Els deportats tarragonins als camps nazis”, l’Arxiu del Port participa, un any més, en el Programa de Memòria Democràtica de Tarragona. Amb aquesta conferència l’Arxiu acollirà la dissertació de Lluís Balart Boïgues, historiador i exdirector del Museu d’Història de Tarragona sobre els tarragonins que varen ser víctimes dels camps d’extermini nazis.
La conferència es farà del dijous 28 d’abril, a les 19 hores, a la sala d’actes de l’Arxiu. Aquest acte s’emmarca dins el Programa de Memòria Democràtica de Tarragona que enguany posa el focus d’atenció en els 42 tarragonins que entre 1940 i 1945 van ser deportats als camps de concentració i d’extermini nazis. Per retre aquest homenatge, diferents institucions i entitats culturals de la ciutat han programat tot un seguit d’activitats per reconèixer el patiment de les víctimes i també per divulgar què va significar
el període que va des de la Segona República fins a la dictadura franquista a Tarragona.
El Programa de Memòria Democràtica de Tarragona en aquests actes homenatja els deportats tarragonins durant la Segona Guerra Mundial perquè la recuperació dels fets del passat té com a objectiu difondre la nostra història i serveix com a record a qui va perdre la vida o llibertat defensant la democràcia.
Els deportats tarragonins
Entre 1940 i 1945 hi va haver aproximadament 9.370 presoners republicans espanyols en els diferents camps que va establir el règim de l’Alemanya nazi. Bàsicament, foren reclosos a Mauthausen, Dachau, Buchenwald i Sachsenhausen. Tots s’havien vist forçats a marxar a l’exili l’any 1939 i foren detinguts pels alemanys un any més tard.
Van ser considerats i tractats com apàtrides atès que la dictadura franquista no va acceptar el seu retorn i més de 5.000, és a dir un 53%, foren assassinats en els camps. Actualment, es pot conèixer que 42 veïns de Tarragona, tots homes, van patir confinament, una xifra considerable perquè la població de Tarragona era de 30.000 habitants. De fet, la demarcació de Tarragona va ser la sisena més afectada de tot l’Estat espanyol, amb 209 deportats d’arreu de les comarques tarragonines.
A més de conferències, actes institucionals, exposicions, projeccions o rutes guiades, també es preveu la col·locació de 24 stolpersteine (pedres, llambordes de memòria) davant de l’últim domicili de Tarragona on van residir els 24 deportats dels quals es coneix l’adreça.
