La “lemniscata” es la representació gràfica d’una equació matemàtica, que genera una corba semblant a un numero 8 que s’ha convertit en el símbol de l’infinit. A mi, que les matemàtiques se m’han donat sempre molt malament, m’és molt difícil d’entendre com unes equacions es poden convertit en un dibuixet.
El descobridor fou un matemàtic i físic neerlandès de finals del segle XVII que va morir a Suïssa, nomenat Bernouilli, i que es va fer famós per un teorema, el “teorema de Bernoulli” en el que descrivia el comportament de un líquid movent-se dins d’una corrent d’aigua. Bernouilli va descriure la “lemniscata” com la modificació d’una el·lipse i la va denominar “lemniscus”, que en llatí vol dir “cinta penjant”, i que es donava als guanyadors dels jocs olímpics.
La “lemniscata” amaga un gran misteri, i és un símbol que s’ha utilitzat en astronomia, matemàtiques i filosofia. El número 8 tombat, també representa en numerologia la força de la justícia i sobre tot de l’equilibri, i fins i tot en les cartes del tarot apareix en 3 d’elles. Una: en l’arcà major nº 1, el mag, coronat per una “lemniscata”, representa un ser que disposa d’una pila d’eines per actuar, i ens mostra la unió entre allò diví i allò humà que simbolitza l’infinit. Dos: la força de l’arcà major nº 8, que porta la “lemniscata” damunt del cap, i que representa el ple domini dels instints i les passions, i Tres: l’arcà menor dos d’oros, que fa un jocs malabars amb una “lemniscata” tractant d’equilibrar els esdeveniments de la nostra existència.
Aquest símbol (infinit) també ha servit a gran part de la humanitat per declarar-se amor etern o una amistat eterna, se l’ha trobat en tribus primitives, i va ser relacionat amb una serp, “l’ouroborus”, que es menjava la seva pròpia cua, fen un circuit tancat sense principi ni final. Hi ha també un cas molt típic: si fotografiessis el sol al llarg de tot un any, a la mateixa hora i el mateix dia de cada setmana, la fotografia que obtindries, fora també semblant a una “lemniscata”.
Sòcrates va ser qui va introduir el concepte “sense límits” a las seves ensenyances, quan va dir: “En qualsevol direcció que vagi l’anima, mai ensopegarà amb els seus límits”.
Què en penseu?
