La commemoració de l’Any Gabriel Ferrater té excepcionalment un doble motiu: el centenari del naixement de l’autor i el cinquantenari del seu suïcidi, amb l’objectiu principal de difondre al màxim el coneixement de la seva obra i el reconeixement de la seva figura. L’Any inclourà actes centrals a Reus, la ciutat on va néixer i on se celebrarà l’acte inaugural al febrer; a Sant Cugat del Vallès, la ciutat on va morir, amb un acte a finals de novembre que clourà oficialment la commemoració, i a Barcelona, al març, amb l’acte central del Dia Mundial de la Poesia.
La commemoració, que està impulsada pel Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes, compta amb els Ajuntaments de Reus i de Sant Cugat del Vallès com a part de l’organització. Seran també els encarregats de vehicular l’impuls de les entitats ciutadanes que fa temps que treballen per mantenir i difondre el llegat ferraterià.
La presentació de l’Any ha tingut lloc al Palau Marc, seu del Departament de Cultura, i ha estat emès pel canal culturacatalunya de Youtube. Hi han participat la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe; Daniel Recasens, regidor d’Educació, Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus; Esther Madrona, tinenta d’Alcaldia de Cultura, Educació i Universitat, Esports i Joventut i Memòria Històrica de l’Ajuntament de Sant Cugat, i el comissari de la commemoració, Jordi Cornudella.
L’organització de l’Any s’ha marcat també com un dels objectius principals aconseguir que l’obra i la figura de Gabriel Ferrater tinguin una presència satisfactòria a les xarxes de biblioteques, els centres d’ensenyament secundari i les universitats. Per això impulsarà un seguit de projectes amb materials videogràfics i didàctics i amb una exposició itinerant.
La col·locació de dues plaques commemoratives -a Reus i Sant Cugat, el bateig d’una unitat de Ferrocarrils de la Generalitat amb el nom de Gabriel Ferrater, novetats editorials, rutes literàries, clubs de lectura o diferents exposicions són algunes de les activitats que es duran a terme al llarg de l’Any.
L’autor
Ferrater va ser un intel·lectual europeu de primer ordre i, sobretot, un gran poeta català. Va ser autodidacte però això no el va privar de fer obra molt sòlida en diversos camps intel·lectuals. Va exercir la crítica d’art, sobretot a la dècada dels 50; en aquells mateixos anys va començar també a publicar reflexions sobre literatura catalana i crítiques de llibres, i finalment, a partir del 1964, es va dedicar intensament a la lingüística. A partir de 1967 va ser professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona.
La seva obra poètica, cabdal en la tradició contemporània, la va escriure fonamentalment entre 1958 i 1963, i la trobem en tres llibres, Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), recollits després a Les dones i els dies (1968).
El comissari
Jordi Cornudella (Barcelona, 1962), lector de vocació, es va llicenciar en Filologia Clàssica el 1985 i des del 1986 treballa d’editor. És marmessor del llegat literari dels germans Gabriel Ferrater i Joan Ferraté, i patró de la Fundació J. V. Foix. Ha treballat amb el llegat de molts dels clàssics de la literatura catalana, ha publicat tres llibres de versos i dues d’antologies i és autor de tres volums d’assaig i d’unes quantes traduccions. També ha donat a conèixer diversos papers sobre poetes antics i moderns.
La seva dedicació a Ferrater ve de lluny: el 1988 en va publicar, amb Joan Ferraté, l’antologia Vers i prosa, i el 1993, conjuntament amb Núria Perpinyà, l’Àlbum Ferrater. Més recentment s’ha encarregat de l’edició crítica de Les dones i els dies (2018) i de l’edició del Curs de literatura catalana contemporània (2019). Ara prepara l’edició de les obres completes.
