Febrer 2017.- Capafonts es vestirà de gala el pròxim diumenge 12 de febrer per acollir la setzena edició de la Festa Popular del Mandongo, una de les activitats més destacades del calendari festiu de la vil·la, que s’ha convertit en tota una referència a la comarca. La jornada gastronòmica tindrà lloc de 10 a 14 h a la terrassa i sala municipal, i comptarà també amb un mercat de productes de proximitat i amb música en directe.
El Mandongo era, fins als anys cinquanta, una festa familiar molt important, en la qual es reunia tota la família per fer aquesta feina complexa que era la matança del porc. L’any 2001, l’Associació de Dones Verge de Barrulles, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Capafonts, va proposar recuperar aquesta tradició i organitzà una primera trobada. L’èxit fou rotund, la qual cosa animà a les organitzadores; i des d’aleshores, cada any, el mes de febrer, es celebra una jornada gastronòmica que aplega multitud de persones, interessades en la degustació d’aquest plat saborós, alhora que contribueixen al manteniment de la tradició. Els materials, de primera qualitat, són preparats “in situ” per les dones de l’Associació, i a la sala municipal es pot degustar el plat típic del Mandongo, regat amb un bon vi, en un ambient relaxat i d’alegria. El tast popular, amenitzat amb música, comença a les 10 del matí i s’allarga fins ben entrat el migdia. La jornada també compta amb parades de venta de productes locals.
La tradició del Mandongo
El dia del Mandongo començava d’hora, amb un mos de pa torrat amb oli i sal, fruits secs i un bon aiguardent. A mig matí es feia un tastet dels trinxats per fer botifarres, que servia per provar la quantitat de sal i pebre. Al migdia, es degustava el plat típic del Mandongo, que consisteix en cansalada i magre -preferentment de la papada del porc perquè la carn es més gustosa-, ronyó, fetge, i fesols. I llavors es fregeix tot junt amb oli abundant. El sopar també era un plat complert: primer una sopa de mandonguilles, després un plat d’amanida amb escarola i romesco, i per acabar un plat de llonganissa fresca amb un tomàquet. Tot això ja es història, però el record persisteix.