L’exposició “Ciutadanes de la República. Imatges i condició femenina 1931-1939” ha obert portes aquest dissabte al Molí de les Tres Eres de Cambrils, on es podrà visitar amb accés lliure fins el 9 de gener del 2022 en horari de cap de setmana i festius (aforament limitat).
La mostra ha estat produïda pel Museu de Reus de l’Institut Municipal Reus Cultura i arriba a Cambrils de la mà de l’Arxiu Municipal de Cambrils i el Museu d’Història de Cambrils amb la col·laboració del Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Es tracta de l’activitat que dóna inici als actes del quinzè Cicle de Memòria de Tardor de Cambrils dedicat enguany al 90è aniversari de l’inici de la Segona República espanyola.
L’exposició recull 25 cartells de paret, a més d’una selecció de 18 targetes postals i diversos fulls volants, en vitrina, tots originals i procedents dels fons del Museu de Reus. Entre les obres, destaquen especialment els cartells de les artistes Manuela Ballester i Carme Millà.
El cartell, per la seva producció fàcil i econòmica, i per la combinació de paraula i imatge, ha estat un mitjà de comunicació cabdal durant el segle XX, amb una significació especial durant la dècada dels 30. Ha representat un instrument idoni per a la comunicació política i la mobilització social i, a la vegada, ha contribuït a difondre i a conformar actituds i valors tot consolidant arquetips humans.
La proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, va generar en l’imaginari col·lectiu l’afany de llibertat, tant individual com col·lectiva, que la dinàmica política de la Restauració havia frustrat. Va representar una esperança d’emancipació i un clar procés de trencament momentani de la cultura patriarcal i del tradicionalisme catòlic, que va tornar a imposar-se amb molta més força mitjançant el nacionalcatolicisme de la dictadura franquista.
Dins la col·lecció de cartells republicans del Museu de Reus, de les representacions femenines podem distingir -per exemple- entre dona simbòlica i dona real, i veiem aquesta diferenciació en detalls com la indumentària.
La primera apareix amb túniques, banderes, gorra frígia o vestits tradicionals com a recurs per a personalitzar una entitat política, territorial o la pròpia República. La segona, la dona real, tot salvant les idealitzacions estètiques, es mostra amb roba de carrer o amb uniformes.
Presenta dos tipus de discurs visual que ara es poden descobrir a Cambrils, tot situant la dona en l’àmbit domèstic; com a responsable de les tasques de cura i solidaritat o l’àmbit públic, i com a dona treballadora i dona compromesa, que vol conquerir l’espai polític, una dona que treballa, ajuda i que és un puntal de l’esforç mobilitzador.
Els cartells, una mena de crits de paret, van ser un recurs de propaganda de màxima difusió que, juntament amb la ràdio, la premsa escrita i el cinema, van configurar l’opinió de l’època, i que avui ens ajuden a recuperar la memòria històrica.
