Arbust caducifoli o sempre verd a les zones càlides, procedent de Xina i Japó, que pot arribar als dos metres d’alçada, molt ramificat amb branquetes primes i flexibles. Les fulles són simples, de distribució alterna, amb el limbe romboïdal o lanceolat travessat per tres nervis que surten de la base, i el marge enter, excepte a la meitat apical que és dentat, de color verd. A principis de la primavera surten les inflorescències axil·lars en corimbes de petites flors de cinc pètals blancs i molts estams, que cobreixen per complet la planta. El fruit és un polifol·licle. És una planta molt rústica que reclama poca atenció. Tolera tot tipus de sòl i les gelades intenses. Prefereix l’exposició a ple sol per aconseguir una millor floració. Reg freqüent, 2-3 regs setmanals, a la primavera i l’estiu, i cada 10-14 dies a l’hivern.
Es conrea als parcs i jardins com exemplars aïllats o en grups. Quan acaba la floració és aconsellable una poda per mantindré la planta frondosa i afavorir a següent floració. Tot i això, hi ha qui pensa que és una llàstima podar i llevar-li la gràcia natural de les tiges arquejades cobertes de flors blanques, com si estigués nevat. Multiplicació: El més freqüent és utilitzar esqueixos de fusta tendra, amb hormones d’arrelament, per plantar-los a mitjan estiu en un medi molt humit. Pot patir plagues de pugó, cotxinilla i la larva de Archips Rosana que enrotlla la fulla amb els seus fils de seda. També pot tindre oïdi o taques en les fulles produïdes per fongs.
El nom del gènere Spiraea deriva del grec “spéira” espira, espiral retorçut, d’on surt el vocable grec “speiraira” per definir una planta que s’emprava per confeccionar guirlandes o corones, doncs les branquetes arquejades totalment cobertes de flors semblen garlandes. El nom específic cantoniensis és un epítet geogràfic que fa referència a la seua localització en Canton (Xina).
Pep Aguadé
Naturalista
