El Centre de Lectura de Reus inaugura dilluns 6 de setembre, a les 19.00, l’exposició «Obres d’art de principis del segle XX», que inclou una vintena d’obres de les tres primeres dècades del segle XX. Organitzada amb la col·laboració de la Fundació Privada Reddis, l’exposició s’emmarca en les jornades «1920: la projecció ciutadana del Centre de Lectura», amb què l’ateneu commemorarà en els pròxims mesos el centenari de la inauguració de l’actual seu de l’entitat, situada a l’antic palau dels marquesos de Tamarit del carrer Major de Reus. L’exposició es podrà visitar fins al 8 d’octubre.
Des de fa més de cent anys, el Centre de Lectura ha influït notablement en el desenvolupament artístic reusenc. Les seves exposicions, a més a més de conformar una col·lecció pròpia, han contribuït a teixir escenes creatives locals, a engegar la carrera de prometedors artistes i a portar a la ciutat l’obra d’autors consagrats d’arreu del país. Concretament, l’activitat artística al Centre s’inicia amb la creació de la secció d’Art el 1902, any en què es va organitzar la primera exposició amb obres d’Hortensi Güell, Tomàs Bergadà i Joaquim Mir, entre altres. Durant la següent dècada, a la sala Fortuny de l’entitat es van organitzar exposicions col·lectives amb els artistes més importants de Catalunya en aquells moments.
L’exposició «Obres d’art de principis del segle XX» s’estructura en els apartats següents:
MIR I LA SEVA INFLUÈNCIA: el pas de Joaquim Mir per Reus i el Baix Camp, de 1904 a 1913, coincideix amb un dels seus millors moments com a pintor, just després de la coneguda etapa de Mallorca. Durant aquests anys manté una forta relació amb el Centre de Lectura i els pintors reusencs, alguns dels quals reben la influència de la seva obra de traços acolorits i paisatges deliqüescents. Quan Mir torna a instal·lar-se al Baix Camp, els anys 1927 i 1928, el Centre li organitza una exposició individual, la més important celebrada a l’entitat fins aleshores.
NOUCENTISME I MÉS ENLLÀ: el moviment noucentista sorgeix en contraposició als excessos fantàstics del Modernisme i, és en aquest context, on apareix la figura de Joan Rebull, que des de ben jove inicia una relació estreta amb el Centre. Amb només onze anys rep un primer premi de la institució i, sis anys després, el 1916, hi farà la seva primera exposició individual. Poc després, Rebull comença a allunyar-se del Noucentisme per a apropar-se als evolucionistes, però aquest moviment segueix present a Reus a través de les exposicions del Centre i de la publicació Llaç, una interessant revista de caràcter noucentista, tot i que de curta durada.
L’ECLOSIÓ DELS ANYS 20 I 30: a la dècada que va del 1920 al 1930 s’aprecia una efervescència creativa a la província, que troba el seu punt àlgid en la creació del Taller-Escola d’Art de Tarragona el 1934 per part de Joan Rebull i Ignasi Mallol i que conclou amb l’inici de la guerra civil. Un exemple clar de l’activitat artística del moment és l’exposició d’artistes reusencs celebrada el 1926 al Centre de Lectura, on participaren Cèsar Ferrater, Ricard Estivill, Tomàs Bergadà, Constantí Zamora, Antoni Fusté, Rosa Algué i Magda Folch. A partir de llavors, aquest tipus d’exposicions col·lectives es van repetir en diverses ocasions, la importància de les quals es va enfortir en exposicions individuals de grans artistes com Pau Gargallo o Olga Sacharoff.
