El passat dia 20 de gener es va fer l’entrega formal de les obres de rehabilitació del Castell de Rodonyà; es dóna per acabat el condicionament del celler semisoterrati l’ala septentrional de la segona planta del monument
Amb la signatura de l’acta de lliurament i recepció de l’obra per part del director de l’obra, l’arquitecte Albert Jené, després d’una visita a les obres amb els representants de Catalana d’obres del Penedès, SA, es donen per acabada aquesta nova fase de condicionament del Castell de Rodonyà, inclòs en el projecte FEDER Alt Camp: històriai patrimoni.
Després de la primera part de l’obra, la rehabilitació de l’ala septentrional de la segona planta del castell realitzada en els mesos de setembre i octubre, s’ha reformat el celler, semisoterrani, per habilitar-ho com a sala museïtzada entorn de la producció antiga del vi i poder acollir, per exemple, actes com tastos de vins, activitats que es preveu sigui un dels atractius turístics que acabin de complementar l’oferta que ja té Rodonyà.
Els nous espais permetran impulsar el coneixement històric, cultural i patrimonial del Castell i del municipi de Rodonyà, augment antaixí l’atractiu turístic de la comarca de l’Alt Camp.
El Castell de Rononyà
El Castell és un edifici que està plenament integrat al centre urbà del poble, a prop de l’església, i forma part de la Ruta dels Castells de Gaià, la qual supera la frontera física de la comarca, estenent-se fins a la Conca de Barberà i el Tarragonès. La porta del castell és d’arc de mig punt i té dovelles de pedra disposades radialment. És de planta quadrangular i es conserven diversos arcs a la part baixa. L’edifici està coronat per una filera de merlets que li atorguen un atractiu especial junt amb les finestres que conserven la forma renaixentista. Pel que fa a l’interior, encara es poden observar les restes d’algunes parets i arcs que ens ajuden a fer-nos una idea del seu aspecte contextualitzat a l’època.
El celler
El celler ocupa una gran nau semisoterrada coberta amb volta de canó que ha experimentat diverses reformes. Va ser a la segona meitat del segle XVIII que s’amplià per tal d’ocupar tota la superfície entre la façana nord i el mur de tancament del recinte fortificat.
