L’Euphorbia milii, és un arbust llenyós molt ramificat, espècie de planta perenne de la família “euphorbiaceae”, plantes conegudes en català generalment com a “lletereses”. Com hem dit és una planta llenyosa amb espines dures. Les fulles són arrodonides i les flors generalment de color roig intens.
És una planta provinent de Madagascar. El nom “milii” prové del Baró Milius, governador de l’Illa de la Reunió, que va introduir aquesta euforbiàcia a França el 1821 com a planta ornamental. Els noms catalans populars provenen del fet que les espines i el color de les flors s’associen a la corona d’espines i el color de la sang de la passió de Crist. Aquesta lleteresa és molt apreciada en jardineria.
Resistent, agraïda i decorativa, té un gran nombre de varietats que es diferencien molt unes de les altres, algunes de les quals semblen ben poc a la planta mare per la diferència d’alçada i pel color de les flors que poden ser de color taronja, groc o blanc, a més del roig que és l’original.
Mentre que algunes varietats són nanes, d’altres poden arribar als 180 cm d’alçada. Tot i que pot resistir temps molt llargs sense rec, la sang de Crist no tolera l’excés d’humiditat, creix sobre qualsevol sòl a condició d’estar ben drenat però tem al fred, i suporta malament les temperatures inferiors als 10oC i no sobreviu a les glaçades. Vegeta bé a mitja ombra o a sol directe desprès d’un temps d’aclimatació.
Com altres plantes similars del gènere eufòrbia aquesta lleteresa produeix una resina blanca o làtex tòxica, pot causar irritació als ulls, boca i pell, tot i que és només moderadament tòxica comparada amb la d’altres lletereses.
Coneguda vulgarment com a “llet” s’utilitzava antigament com a metzina, com a laxant, com a antisèptic i per tractar berrugues a l’herboristeria tradicional.
Cal portar guants gruixuts quan haguem de manipular-la per la gran quantitat d’espines de les seves branques.
La jardineria del mes
Sembrarem petúnies i calèndules.
Plantarem: dàlies a final de mes.
Poda de rosers, que haurà de ser estricta: caldrà deixar els ulls d’acord amb la forma que vulguem que agafi el roser. Poda d’arbres de fulla caduca i arbustos que hagin florit.
Es el millor mes per plantar arbres, especialment en llocs freds. La tècnica es la següent: es fa un forat (0,6×0,6×0,6 m) en el qual col·locarem terra vegetal de bona qualitat i matèria orgànica ben barrejada amb terra; cal que l’arbre quedi ben subjectat. S’ha de regar sovint desprès de plantar-lo. Per a arbres petits, col·locarem tutors per evitar accidents.
Perforarem la gespa per a la nova temporada. Pot ser interessant airejar-la, escarificar-la i engravar-la.
