En aquesta secció no hi acostumem a parlar de traduccions. Tanmateix, de tant en tant, cal fer-hi referència, sobretot, si el llibre que t’ha caigut a les mans porta una faixa en què s’indica que l’autor ha aconseguit de fer riure més de tres milions de lectors! En una època com l’actual en què l’estrès és constant arreu i enmig d’aquests dies grisencs i boirosos que la tardor ens ‘regala’, res millor que una novel·la que ens encomani una bona cleca. D’altra banda, tampoc no podem obviar la tasca àrdua dels bons traductors, feina no sempre del tot prou reconeguda. Gràcies al seu ofici destre, molts podem aproximar-nos a d’altres literatures més enllà de les fronteres lingüístiques pròpies i enriquir-nos amb d’altres maneres de veure el món. Doncs, som-hi…! En aquest cas, fem cap a França, per gaudir amb un best-seller que ens arriba de les mans de Gilles Legardinier, conegut per ser l’escriptor dels llibres amb gats a la portada. Fins ara, traduïda al català, només en teníem una, de les seves novel·les: Completament sonat! (Columna Edicions, 2015). Vist l’èxit i les rialles que devia provocar als lectors de casa nostra, aquesta tardor, Columna Edicions ha apostat per Com gat i gos (octubre de 2016), el títol original francès de la qual era Ça peut pas rater!, és a dir, “no t’ho pots perdre”. Com gat i gos , més enllà del que ens pugui suggerir el títol -contínua enemistat i baralles quotidianes-, està protagonitzada per la Marie, una jove dissortada amb els homes. Tanmateix, fracàs sentimental rere fracàs, la Marie, en lloc d’enfonsar-se, converteix el seu malestar i decepció en seguretat i eficiència, cosa que la durà a prendre una ferma decisió… S’ha acabat! Prou de jugar al rol de noia sensible, perfecta i dolça que es desviu per trobar l’amor de la seva vida… Prou! Ara serà una dona ferma, l’únic objectiu de la qual és enfrontar-se i, sempre que es pugui, derrotar el sexe masculí. Doncs, ja us ho podeu imaginar com acabarà tot plegat: com gat i gos… A la Marie no la frena res. En aquest afany de venjança, hi troba l’enemic número u: el seu cap, al qual recrimina la precària situació laboral que viuen els seus empleats. Un acte de fervent valentia que converteix la Marie en l’Agustina d’Aragó de l’oficina, algú que, per als seus companys, val la pena cuidar i, per què no, fins i tot estimar… Amb un estil molt directe i amè, Com gat i gos és com la gran majoria de pel·lícules franceses: entre rialla i rialla, obliga el lector a reflexionar sobre la realitat que se’ns plasma davant dels ulls. Per tant, no hi ha res millor per a les tardes fosques i llargues que ens esperen els propers mesos: prou de cabòries, un text que et manté amb un somriure constant gràcies a l’enginy, la fina ironia i la tendresa que amaren del relat de Gilles Legardiner. Bona lectura!
