‘L’obrador dels prodigis’
Sempre m’han encisat els aparadors de les pastisseries. Potser perquè soc llépola… però
no em negareu que són atraients aquells aparadors acolorits! Per aquest motiu, no vaig poder evitar caure en la temptació de llegir L’obrador dels prodigis, de Sílvia Tarragó i Christian Escribà (Columna, 2019), una novel·la que, inevitablement, fa salivar qui la llegeix… Poc recomanable llegir-se-la amb gana…! L’obrador dels prodigis explica la història de la reconeguda pastisseria barcelonina propietat de la família Escribà i els
canvis i transformacions que aquest establiment ha tingut amb el pas del temps i no només
la botiga, sinó també com ha evolucionat la transmissió de l’ofici generació rere generació;
un ofici quasi màgic, que se situa entre la precisió de la ciència i la creativitat artesanal. Gairebé una tasca d’alquímia… L’Alba entra a treballar a l’obrador Escribà a mitjan segle XX i, de la mà d’ella, coneixerem a fons aquesta feina, que s’ha de fer amb tacte, però sobretot amb precisió, estima i, sens dubte, dolçor. D’altra banda, també descobrirem secrets amagats en l’obrador i en la ciutat… La trama t’atrapa i et sedueix, com la xocolata. És una barreja adequada de realitat i ficció, que ens convida a passejar per
un mon de sabors i aromes realment temptadors i per la Barcelona des de finals del segle XIX fins a la postguerra… Si sou llaminers, en gaudireu. Impossible no deleitar-se amb el llenguatge que s’hi usa, que, sens dubte, ens evoca sensacions i emocions.
Bona lectura!
Mònica López Bages Filòloga Catalana
