No seria possible pensar en no disposar de rentadora de roba. Inimaginable agafar la roba i rentar-la al riu, no per manca d’ell sino pel trasvals que comportaria en les presses que existeixen en la vida moderna. Coses a les que no es dóna massa valor però que les dones, algunes, tenen el record que les mares o àvies havien d’armar-se de valor i paciència per combinar les feines de la llar i la manca d’aigua. Doncs bé, avui un petit homenatge a tall de recordatori d’aquelles sacrificades dones que havien de compaginar els costums que, gràcies a Déu, formen part del passat. Avui recordem les basses de la carretera de Tarragona, les del carrer del Carme i també les de l’hort d’olives, de la baixa del Carme per recordar algunes d’elles. De les primeres només queden unes fotos que es conserven al vestíbul de la mateixa llar d’avis. De les del carrer del Carmen només queda imaginar-les i rebre les explicacions corresponents. Les basses, en general, eren un punt de relació i comunicació veïnal on s’hi debatien tota classe de ‘problemes’, fins al punt que, a vegades, quan passava alguna anècdota allí es feia popular en l’àmbit de pregoner dient ‘ Anava per les basses la notícia…’. A veure qui la deia més grossa, sense perdre de vista les que les ‘inflaven’ per convertir-les en sainet: afegint de la ‘collita pròpia’ allò que els hi semblava, la notícia corria com la pólvora. Un dels testimonis gràfics que tenim és aquesta fotografia, d’autor desconegut, de l’any 1890 de les basses de la carretera de Tarragona abans de la remodelació. Era com un descampat on s’hi pot apreciar l’actual carrer Aigua Nova i un cartell a la paret on s’hi pot llegir Coladero de ropa . Aleshores era a cel obert. Va ser més tard, l’any 1911, quan es van realitzar les reformes: murs amb portes i un sostre o teulada que cobria tota la instal·lació. Hi havia tres bases i cadascuna tenia la seva funció: rentar, esbandir i servir sabó, lleixiu, etc. Van ser clausurades el 1975.
