Enfilar el passeig de la Boca de la Mina ens recordaquanaquelles famílies anaven a menjar-se el meló o la síndria a la Bassa Nova. Combatent la calor a la llum de la lluna, gaudint d’un sopar amb llums de carbur o espelmes. S’instal·laven al costat de la basssa posant el vi, la gasosa i la fruita a refrescar al raig d’ai- gua que sortia per omplir l’estany: un improvitzat sopar sota les estrelles.
Poc abans d’arribar a la Boca de la Mina s’hi troba la Bassa del bacallà, que servia per subministrar i regular aigua al Moli de la Vila, construït l ́any 1702. Funcionava amb força hidràulica que feia girar les pedres del molí convertint el blat en farina. Era un dels molins de farina més importants de la zona. Va funcionar a ple rendiment fins als voltants de 1856, època en que es va inaugurar “La Industrial Harinera S.A.”, que funcionava a vapor i va establir una gran competència tant per la seva modernitat com per la situació.
El Molí de la Vila (vell), conegut com “Moli Nou”, era de propietat municipal. Davant de la competència va quedar qüestionada la seva rendibilitat. L’any 1861 es va subhastar passant a mans dels industrials reusencs Pere Soterra i Josep Pi que es van veure obligats a invertir en la construcció del Moli Nou. Amb funcionament a vapor i equipat d’una fumera helicoïdal (salomònica) que, malgrat el seu actual mal estat, encara podem gaudir-ne com una obra única de les nostres contrades. La coneguda com “Farinera” va estar activa durant molts anys en solitari, treballant a ple rendiment i oferint molts llocs de treball .
El seu tancament va canviar el sistema urbanístic de la zona: carrers, edificis de nova cons- trucció… deixant com única petjada la plaça del Molí.
Consulteu l’agenda a:
www.gepec.cat
Més informació:
977 331 142 secretaria@gepec.cat
