‘Jerusalem’ Gonçalo M. Tavares
Fins fa poc era complicat trobar traduccions en català de textos d’escriptors portuguesos actuals. Tanmateix, arran de l’esforç d’Edicions del Periscopi per oferir-nos traduccions de qualitat en la nostra llengua (gràcies!), des de fa uns anys podem xalar amb un bon ventall d’obres de iteratura portuguesa, com Teoria general de l’oblit (2018) de J.E. Agualusa (guardonada amb el Premi Llibreter 2018); La Confessió de la lleona (2016), de Mia Couto; o Viatge a l’Índia (2013), de Gonçalo M. Tavares, entre d’altres. Textos que teixeixen un univers màgic que sedueix els lectors… escrits de la mà d’autors nascuts en excolònies africanes portugueses. Casualitats?
Aquest 2018 Quid Pro Quo Edicions ens ha regalat un altre tresor lite- rari de Gonçalo M. Tavares (gràcies!): Jerusalem (Premi Saramago del 2005). Jerusalem és una novel·la com- plexa, dura (no us enganyaré), però que excel·leix per l’estil acurat i potent de l’escriptura de Tavares. Un relat que convida a la reflexió, amb una força i ímpetu molt personals, sor- gits d’un discurs elaborat a partir de frases concises, però precises. Res no hi és atzarós ni superflu, en els escrits de Tavares.
De títol enigmàtic, Jerusalem entrellaça les vides d’una sèrie de personatges un 29 de maig al matí. Individus que tard o d’hora es veuran abocats a enfrontar-se a una de les sensacions que més pànic genera a la humanitat: el dolor. De fet, Jerusalem arrenca
en un punt àlgid: algú rep una trucada fortuïta que li impedeix que s’acabi llançant al buit. La vida és així: hi ha instants casuals que ens obliguen a prendre decisions sobtades que ho poden canviar tot… A partir d’aquí ens endinsarem en un periple d’històries personals, que ens qüestionen l’eterna dicotomia de les figures de víctima i de botxí. Sembla que la història de la humanitat té clar qui és qui… Però, a la vida real, és realment així? Tan fàcil és catalogar algú de víctima o de botxí?
Jerusalem vol provocar el lector, jugar-hi i, sobretot, fer-ne fluir la part fosca de l’ànima, allò que tots ama- guem i no volem reconèixer. Sens dubte la humanitat hauria d’estar obrigada a Gonçalo M. Tavares, perquè, com va concloure el psiquiatre suís Carl G. Jung, només quan aconseguim alliberar la part fosca de la nostra ànima podrem brillar i il·luminar el nostre camí… Qui sap, doncs, si tenim a les mans una lectura terapèutica.
Per tot plegat, bem-vinda Jerusalem de Gonçalo M. Tavares! Bona lectura!
