Memòria fotogràfica
Ha canviat molt la fisonomia de la plaça Catalunya. Ja no queda ni rastre del Teatre Principal, només un dibuix del pintor Bergadà. El Banc d’Espanya ha quedat omnipresent i es pot considerar del pocs testimonis gràfics que se’n conserven: de l’última remodelació només ha quedat, a part del Museu, el bust del Bartrina i la façana del que va ser Bar Argentí. Del Bar Espanyol ja no se’n parla perquè últimament actuava com a bodega. Però el que sempre i perdurarà seran els moviments per les diades de Tots Sants en que es convertia en un punt neuràlgic de la circulació rodada i de vianants que tenia com a punt de partida els “safaris” per honorar als que ens han deixat. Han passat a la història les parades de flors i la ipresència d’alguna venda de castanyes, emulant a l’Allera que, per anys que passin, va marca petjada com a entranyable personatge local. Qui no recorda aquells primers autobusos de l’empresa Huguet que va posar un servei de Reus al Cementiri, i viceversa, al mòdic preu d’una pesseta. Costums que es van perdent; mostra que la modernitat pensa més en la vida que en la mort. Els ciutadans resten entusiasmats amb les visites nocturnes teatralitzades al cementiri, qui podia pensar que arribaríem amb aquest estat de ‘morbo’ deixant aparcades les antigues històries esotèriques.