El saüc o saüquer és un arbret d’escorça berrugosa i arrugada, plantat en horts i masos, però que a vegades es fa espontani en vores de rius i barrancs. Els branquillons nous són tous i fràgils, amb una medul·la blanca i flexible. Les fulles són oposades i compostes, amb cinc o set folíols dentats. Les flors formen grans corimbes en forma de paraigua aplanat, curulls de petites flors oloroses, amb cinc pètals blancs. Els fruits són unes baies de color negre violat, àcides i comestibles. És un arbre màgic, commemoratiu d’antigues tradicions, que es considera portador de bona sort i que no es pot destruir sense algun ritual de precaució. Totes les parts del saüc són remeieres. La segona escorça, de color verd, serveix per elaborar ungüents per a les afeccions de la pell. Amb els fruits madurs es pot fer un xarop molt bo per desintoxicar els òrgans interns, útil per a la gota i el fetge, i darrerament comercialitzat en extracte per alleugerir i escurçar els símptomes de la grip. Quant a les flors, es cullen i s’assequen en un indret obac i ben ventilat. En les zones muntanyenques es recomana fer-ho en la diada màgica de Sant Joan, però a la plana del Camp la floració és molt més primerenca. Tenen propietats desinflamatòries reconegudes: en compresa tèbia la seva infusió s’aplica sobre els ulls cansats i la conjuntivitis, i es poden beure dues o tres tasses per combatre les afeccions respiratòries, constipats, grip, bronquitis, febre, al·lèrgia, etc. Fins i tot, en moltes contrades del país, hi ha el costum de consumir les flors arrebossades i fregides, igual que amb les flors del carbassó. En definitiva, una autèntica panacea que tothom hauria de plantar al seu tros.
