Llucia Ramis
Tristament cal reconèixer que en la nostra societat hi continuen sent presents la corrupció, les influències i l’amiguisme, que faciliten l’ascens i l’enriquiment de determinats individus. No cal dir que en els darrers temps les notícies sobre aquests assumptes han omplert pàgines de diaris i han obert telenotícies, cosa que, en general, ens enfurisma.
Parlar-ne, però, de vegades encara és tabú, perquè hi ha privilegiats que poden pagar-se tenir els draps bruts ben amagats; per això cal agrair que l’escriptora mallorquina Llucia Ramis hagi estat valenta de treure tots els drapets al sol (encara que sigui literàriament) i hagi tocat el tema.
En la seva novel·la ‘Les possessions’ (Anagrama, 2018), un text literari valent, que presenta el tràfic d’influències i la corrupció a Mallorca d’una manera lúcida, eficient i veraç.
‘Les possessions’ té com a eix central el suïcidi de Benito Vasconcelos, un reconegut empresari que ha fet els seus tripijocs per fer fortuna i obtenir els seus béns. A partir d’aquest fet, que podria semblar aïllat, gràcies a una sèrie d’indicis, una valenta periodista estira del fil per tal de desvelar una sèrie de casos d’amiguisme i corrupció, en els quals, fins i tot, hi està involucrat el seu avi. Així, Ramis converteix una novel.la aparentment detectivesca, en què podria semblar que el tema central només són els diners i la política (cosa que podria espantar algun lector) en quelcom més: un relat en què l’ètica periodística es barreja amb els sentiments, la nostàlgia del “què vàrem ser” i els vincles familiars. Així mateix, l’escriptora aprofita l’ocasió per fer una anàlisi de l’actual situació laboral per la qual passen molts periodistes, que han vist la carrera frustrada per no poder treballar sempre amb transparència i ètica. Els diners, de vegades, ho manipulen tot… i, d’altres, la feina ben feta no està del tot ben remunerada.
Personatges ben dibuixats, dels quals algú podria inclús trobar referents reals, i un estil dinàmic, que conviden el lector a avançar en la trama són elements claus d’aquest bon text literari farcit de reivindicació i de denúncia.
De fet, no ho oblideu, segons Aristòtil, aquesta també és una de les missions de la literatura: presentar-nos davant dels ulls allò del qual ens hauríem d’avergonyir com a societat. Malgrat això, la pregunta és: aquesta novel.la se la llegiran els responsables de la malversació? No? Doncs, acomiadem-nos de l’efecte catàrtic del text. Tanmateix, potser sí que podrà despertar les nostres consciències i ens farà tenir els ulls més oberts per detectar casos d’aquests, perquè a la llarga, les conseqüències de la corrupció poden ser pernicioses i en sortim tots perdent. Per tant… bona lectura!
