Memòria fotogràfica
L’any 1863 va ser inaugurada l’estació Vella que més tard la van registrar com estació “Reus Avenida” i que va ser clausurada el 1967. Va estar en actiu durant 104 anys i va ser la primera de Reus. Una vegada fora de servei, l’edifici va seguir en actiu durant anys i després va ser utilitzat per celebrar els certàmens de les ”Fires de Mostres de la Província de Tarragona”. Amb els anys es va obrir un carrer a l’alçada del carrer dels Jutjats i com avinguda va arribar fins al Palau de Fires; avui el cinturó de ronda. Aquella zona era la coneguda com la “munta i baixa”, un indret que molts recordaran perquè era molta la canalla que hi anava a prendre el sol a l’hivern. A part del passeig, servia per anar a contemplar el pas dels trens, la primera via, procedent de Tarragona, Mas Sabater, i la segona, la provinent de Lleida. Una mica més amunt la procedent de Barcelona direcció Madrid destinat als grans expressos, per acabar a un altre via (via morta a la urbanització Sant Joan) que servia de dipòsit de vagons que estaven fora de servei. És per això que el Parc de Sant Jordi és més que un lloc d’esbarjo: és un lloc farcit d’anècdotes. La seva activitat comercial, durant 104 anys, el va convertir en el pulmó de la ciutat. Espai del que només es manté com a testimoni un eix i dues rodes de vagó de Renfe, a mode de “guitarra en un enterro”.
