Andreu Martín.
La novel·la negra, en general, enganxa. Quan hi ha una bona història farcida de crims, misteris escabrosos i sang i fetge, el lector —que n’acostuma a ser un fan incondicional— s’hi immergeix per treure’n l’entrellat i, si pot ser, per descobrir-ne abans que ningú el què, el qui, el com i el quan. A tots ens agrada de tant en tant jugar a fer de detectius o policies! En llengua catalana tenim la sort de tenir les col·leccions de Llibres del delicte i Crims. cat, que ens forneixen les prestatgeries de les llibreries i biblioteques amb llibres d’aquest gènere i que ens garanteixen novel·les i contes negres de qualitat i, inclús, aptes per a qualsevol edat. Crims.cat ha publicat aquest 2018 una nova novel·la d’Andreu Martín, un mestre d’aquest gènere. La novel·la titulada L’Harem del Tibidabo és un text amè i farcit d’ironia, que ens garanteix, sens dubte, la diversió. L’Harem del Tibidabo, com el seu títol ens indica, se situa en un prostíbul de luxe situat a la part alta de la ciutat de Barcelona; un bordell exclusiu, ple d’indrets amagats i cambres secretes, que amagaran molts dels secrets de treballadores, clients i habituals del negoci. Tot i així, el ritme del bordell es trasbalsa quan el propietari de L’Harem, Emili Santamarta (que ens narra la història en primera persona i sense cap mena de tabú), rep la notícia de l’assassinat de la seva mare, trobada morta amb dos trets a la nuca. És llavors quan, amb l’ajuda de la Sacha, una de les treballadores amb més reputació del bordell i considerada per Emili com una mare adoptiva, intentarà esclarir què ha succeït amb la seva mare en un periple d’indagacions plenes de sorpreses, desaparicions, individus amb oficis de mala reputació, contactes amb sectes, intervencions en rituals misteriosos… i, sobretot que no hi falti, molta sang i fetge. Així, doncs, malgrat tocar temes delicats dels quals no queda exempta cap novel·la negra, L’Harem del Tibidabo és un text redactat amb un estil molt àgil i ric, propi de Martín, que fa que des de les primeres línies el lector s’immergeixi en aquest univers truculent i s’hi impliqui quasi com si fos un personatge més. De fet, a L’Harem tot hi és possible, atès que és un indret sense gaires normes o, si més no, sense les normes convencionals que defensen la justícia al carrer… Llegiu aquesta novel·la, perquè Martín no us decebrà. Les seves novel·les ens garanteixen una lectura molt completa, amb fragments farcits de descripcions minucioses i excepcionals, que desborden la nostra imaginació. Un imprescindible d’aquest juliol que, malgrat ser una novel·la negra, no s’escapa de reivindicar la unió, la solidaritat i l’amistat com a motors per sortir-se’n de situacions complicades…
Mònica López Bages, Filòloga Catalana
