Arbust perennifoli molt ramificat, original d’Amèrica tropical, que produeix branques llargues, de secció quadrangular, que tenen tendència a penjar però amb l’extrem alçat. No passa del metre d’alçada, doncs la tendència al creixement caigut no ho permet. Té fulles oposades, peciolades i gruixudes amb el marge dentat, de forma ovalada i l’àpex agut, aspres per la cara superior i amb pèls fins pel revers. Les flors es disposen en inflorescències terminals amb petites flors grogues que van tornant-se de color rosa, ataronjat i vermell, de manera que es barregen sovint flors de diferents colors a la mateixa inflorescència que sembla una umbel·la, tot i que és una cima. A les regions de clima mediterrani floreix abundantment durant quasi tot l’any. El fruit és una drupa negra brillant a la maturitat de la grandària d’un pèsol que és tòxica per als humans. Hi ha diferents cultivars amb flors grogues (Flava), blanques amb el centre groc (Victoria), blanques que van fent-se violetes (Sanguínia)… Requereix poques atencions, tan sols cal ubicar-la a ple sol i en àrees d’hiverns suaus perquè és sensible a les gelades. No és gens exigent amb el terreny. Vegeta bé amb sòls pobres i és resistent a la sequera. Només cal podar les branques per mantindre la forma i dimensions que desitgem a finals de l’hivern. La seva naturalesa resistent a les malalties, poca exigència hídrica i adaptació a tot tipus de sòl l’han convertit en una de les espècies més populars en jardineria. Per l’hàbit penjant de les branques resulta molt cridanera plantada en jardinera elevada o a dalt de murs i talussos. S’estén amb facilitat, perquè arrela pels nusos que estan en contacte amb la terra, el que la fa ideal per a cobertes vegetals i colonitzar la superfície del sòl amb pocs individus i amb poc temps. La seva multiplicació la farem per llavor o esqueix lignificat després de la floració.
La jardineria del mes
Sembrarem: violetes i pensaments.
Plantarem: crisantems.
Poda en verd de rosers: rebaixeu-ne els brots uns 10 cm i elimineu-ne les flors que s’han pansit.
Podarem i retallarem arbustos i tanques.
Floreixen: begònia, dàlia, gerbera, gladiol, etc.
Vigileu el pugó. Poden aparèixer-ne els primers atacs importants. Recordeu que les marietes són el millor insecticida contra el pugó
Pep Aguadé
Aficionat a la jardineria
