Les entrevistes de feina, sobretot quan ets novell en aquest camp, fan respecte. D’entrada no acabes de tenir prou clar com t’hi has de moure o desenvolupar. Per això, probablement els aspirants a una feina acostumen a passar-ho força malament, a demanar consells a la família i als amics, i a autoexigir-se l’esforç de treure-hi el millor d’un mateix: vestuari impol·lut, somriure de model publicitari i una vitalitat i originalitat que deixin esmaperdut qualsevol responsable d’un departament de RH. Sens dubte, tot un ritual en què la psicologia i l’autoestima entren en joc. Probablement és per aquest motiu que, malgrat que els processos selectius laborals semblen monòtons i basats en un ritual força repetitiu, donen tant de joc literari. De ben segur que deveu haver sentit a parlar de la coneguda obra de teatre de Jordi Galceran, El mètode Grönholm , que arrenca just en una sala d’espera amb quatre candidats pendents d’una entrevista de feina… Doncs, bé, deixem el teatre i anem al paper: aquest agost (mes de vacances per excel·lència, però també l’època en què es fan més prospeccions de futur -amb permís del 31 de desembre-), us recomanem una novel·la que gira al voltant d’una entrevista de feina. Les generacions espontànies , de Mar Bosch (Periscopi, 2016), és una novel·la hilarant, protagonitzada per l’esperpèntica Eva Botet, que ens explica en primera persona les seves vivències personals -sobretot les relacionades amb el món laboral-, plenes d’elements surrealistes i extravagants, al llarg d’una entrevista de feina. No us equivoqueu, tanmateix; rere aquesta façana humorística, la trama ataca directament un dels punts febles de la societat catalana actual: la fràgil vida laboral de molts joves. L’Eva fa massa temps que malda per trobar una feina estable, que li permeti deixar enrere mesos i mesos de feines precàries i/o mal remunerades, si tenim en compte que es tracta de tota una experta en genètica. Així, al llarg de la trama, l’Eva ens descriu el seu currículum, farcit de feines insòlites i períodes de desocupació, amb una frescor i autenticitat insòlites, cosa que fa impossible que no sentim empatia amb la protagonista. Malgrat els desenganys, l’Eva no ha abaixat mai els braços i creu que encara hi haurà algú disposat a oferir-li una oportunitat… Paral·lelament, aquesta noia tan espontània i sincera també ens retrata la seva vida sentimental i familiar, que tampoc no s’escapa de ser tractada amb un to mordaç ben propi d’alguns relats de Pere Calders. És així com els lectors veiem com l’Eva va creixent al llarg de la història, que es divideix en quatre capítols, que ben bé es podrien llegir de manera independent. L’Eva ingènua, esperançada, amb somnis de cotó fluix, es transforma en una dona ferma i resolutiva. No obstant això, qui sap com acabarà aquesta “heroïna” dels nostres dies… Les generacions espontànies , una novel·la de to irreverent, escrita per una autora que despunta amb personalitat pròpia, no pretén ser en cap moment cap llibre d’autoajuda. Ara bé, si sou joves, si busqueu la vostra oportunitat laboral, llegiu-vos-la… Qui sap potser el relat de l’Eva i la seva personalitat poden esdevenir una font inspiració, perquè amb vista al setembre poseu fil a l’agulla i us llanceu definitivament a la caça d’aquella feina que anheleu… Això sí, no pas de manera il·lusa, sinó amb perspicàcia, assertivitat i eficiència… com l’Eva!
