El desembre de l’any 1960, el meu pare es va presentar amb un foraster a casa i, després d’uns dies, el foraster s’hi va quedar a viure.
Amb el pas del temps el foraster es va anar introduïnt a la família: prenia part en les nostres converses, ens exposava la seva opinió sobre temes molt diferents, com la política, la literatura, la religió, etc. Els seus coneixements sobre història eren molt profunds, encara que moltes vegades també eren força esbiaixats. Al començament totes les converses que manteníem amb ell eren en castellà ja que no va aprendre bé el català fins passats uns quants anys.
Al foraster li agradaven molt els concursos populars de tot tipus; era un gran aficionat als esports i, sobretot, li encantava la musica. Amb el pas dels anys, la seva presència en el si de la nostra família es va fer tan important com necessària. La veritat és que vam arribar a un punt en el que no concebíem una reunió familiar sense que ell hi estigués present. I així, poc a poc, el foraster es va convertir en el nostre centre vital fins a l’extrem que el nostre pare ens feia callar a tots quan el foraster parlava.
El nom d’aquell foraster era “televisió” en blanc i negre i va entrar a casa el 20 de desembre de l’any 1960, amb motiu del casament del rei Balduí de Bèlgica amb la reina Fabiola, i va tenir milers i milers de germans que també feren de forasters en milers i milers d’altres habitatges.
Fa unes dècades el foraster es va casar amb un altre foraster que es deia “ordinador” i, darrerament, han tingut un fill que, de moment, és el pitjor de tots i que és el “telèfon mòbil”; un aparell que s’ha fet totalment insubstituïble. Fins i tot als bars i restaurants on és més necessari que els plats i els coberts de menjar. Avui, amb el “mòbil” engegat, parles, condueixes, dines, sopes, dorms, fas esport, practiques el sexe i fins i tot t’hi banyes.
Aquest darrer mes hi ha hagut a Barcelona el Congrés Mundial de mòbils, (MWC) i sembla ser que aquesta gran família de la informàtica anirà augmentant a una velocitat de vertigen.