Planta herbàcia, que procedeix de l’Àfrica del Sud, cultivada en jardins des de fa molt de temps però també en grans testos, per la bellesa de les seves tiges floríferes de fins 75 cm
d’alçada (si bé hi ha híbrids nans). Disposa d’un rizoma d’on surt una curta tija amb varies fulles perennes allargades i estretes, amb aspecte de cinta, de color verd fosc brillant que adorna el jardí tot l’any. A l’estiu l’estípit floral es corona d’una umbel·la de 20 a 30 flors
tubulars acabades en sis lòbuls de color blau cel o lila, de vegades blanques, i la
inflorescència es converteix en una bonica esfera de color que durarà, si les temperatures
ho permeten, fins ben entrada la tardor, doncs el període de floració és molt llarg. Suporta temperatures de -6 0 C, i al -80 C perd les fulles, tot i que a la primavera vinent tornarà a brotar si no hi ha temperatures per sota de -150 C. Però l’agapant és sensible a les baixes temperatures, per la qual cosa vegetarà millor en zones temperades o de litoral sobre un sòl permeable, ben drenat i amb abundants nutrients, especialment en l’època de floració. No té preferències edàfiques, doncs vegeta igual sobre substrat calcari o silici.
Respecte a requeriments hídrics és molt exigent amb el reg, especialment a l’estiu. Suporta bé els indrets ombrívols poc assolellats però per a que la floració sigui abundant requerirà una ubicació a ple sol. En climes massa calorosos convé ubicar-lo en semi ombra per a que el sol excessiu no cremi les fulles. És resistent a les plagues. Només cal protegir-la de caragols i llimacs.
Si no volem aprofitar les llavors és aconsellable tallar les tiges florals marcides o seques. Si les fulles s’assequen també poden tallar-se durant l’hivern, i tornaran a sortir a la primavera. Com ja hem dit es poden conrear en testos, on segurament lluiran i faran un
gran efecte a casa, al pati o al terrat, però són més emprats per fer bordures per marcar un camí, davant d’un muret, o en grup fent una massa en mig de la gespa, sols o companyats d’altres plantes. Multiplicació per divisió del rizoma a principis de primavera o a la tardor, i també, com no, mitjançant les llavors, però les plantes de llavor tardaran alguns anys en florir.
