Quan vaig estudiar el batxillerat, allà pels anys cinquanta, una de les assignatures era el llatí. En tinc un record ben curiós: la paraula “mestre” ve del llatí “magister” i aquesta
de l’adverbi “magis” que significa “més” o “més què”. A l’antiga Roma el “magister” era la persona que estava per damunt de la resta; ja fós pels seus coneixements o per les
seves habilitats. En canvi el vocable “ministre” procedeix de la paraula llatina “minister” i aquesta ve de l’adverbi “minus” que significa “menys” o “menys què” i a l’antiga Roma el “ministre” era, per tant, aquella persona que gairebé no tenia habilitats o que no servia pràcticament per a res. Resumint: gràcies al llatí sabem perfectament que qualsevol persona ben preparada pot arribar a “mestre” i qualsevol imbècil pot arribar a “ministre”.
Avui, la majoria de les persones preferirien ser “ministres” i això em recorda una xerrada que vaig tenir amb un important personatge polític en aquella època, ja llunyana,
en que vaig ocupar l’alcaldia de la ciutat de Reus, i que em va fer el següent comentari: “M’agradaria ser ministre de segons quin ministeri i sino alcalde del meu poble”. Jo li vaig contestar: “Doncs jo prefereixo ser alcalde del meu poble i sino ministre de segons quin ministeri”. Al moment de tancar aquest article, s’ha produït un succés terrible: la retirada
a Arco d’una obra de Santiago Sierra composada de 24 retrats titulada “Presos polítics espanyols contemporanis”. Què creieu? Aquesta censura és obra d’un “ministre” o d’un “mestre”?.
