Els catalans hem tingut sempre fama de mesquins, i moltes vegades m’he preguntat d’on ens ve. La meva teoria és la següent: a la mort sense descendència masculina del Rei de la Corona d’Aragó, Marti l’Humà, es reuniren tres representants de Catalunya, tres d’Aragó i tres de València en el famós Compromís de Casp, i elegiren Rei a Ferran I, de la dinastia castellana dels Trastàmara. A la seva mort, fou succeït pel seu fill Alfons V el Magnànim, que passà quasi bé tot el seu regnat a Nàpols, i aquest fou succeït pel seu germà Joan II (sense fe). Joan II, que dit sigui de pas, no s’estimà gaire als catalans, es casà dues vegades: la primera amb Blanca de Navarra i tingué un fill, Carles de Viana, que es morí jove, i la segona, ja vell, amb una noia jove i molt espavilada, Joana Enriquez, amb qui tingué un fill, Ferran. Aquest fou conegut com a Ferran II i fou Rei d’Aragó, València, Mallorca, Sardenya, Nàpols, Sicília i Comte de Barcelona. I més tard, Rei de Castella al casar-se amb Isabel I, Reina de Castella. Foren els famosos Reis Catòlics. Ferran II va mantenir en els seus territoris els sistemes polítics tradicionals i
posà fi al problema de les remences catalanes amb l’abolició dels “mals usos” i la consolidació dels contractes d’emfiteusis. Fou un Rei amb una gran fama de mesquí i el seu regnat i la seva persona serviren a Maquiavel com exemple per la seva famosa obra “El príncep”. Hi ha una anècdota molt famosa de quan manà a les seves tropes, dirigides per Gonzalo Fernández de Córdoba (El gran Capità) a reconquerir Nàpols als francesos, i li exigí una explicació de les elevades despeses. El Gran Capità li contestà: “Picos, palas i azadones, cien millones de ducados. En limosnas para frailes y monjas para rezar por nuestra victoria: cien mil ducados. En guantes perfumados para nuestros soldados para que no huelan el hedor de los cadaveres enemigos, cien mil ducados. En arreglar las campanas rotas de tanto tocar a victoria, cien mil ducados. Y por tener la paciencia de aguantar las pequeñeces de su majestad a quien le he devuelto un reino, doscientos millones de ducados”. Són el que se’n diuen: “les comptes del Gran Capità”..
Què en penseu?
