Estava situada al carrer Canal i Tetuan, tota una gran instal·lació dedicada a l’elaboració de tot tipus d’adobats. Va pertanyer al Gremi de Blanquers i Assanadors, amb seu a l’actual plaça del Teatre on hi queda una porta del pis esculpida amb fusta noble que és propietat del propietari de l’immoble. L’antiguitat dels blanquers es remunta al 1400. En principi estaven afiliats, a part dels pellaires, els sabaters i basters que estaven plegats treballant les pells en diferents utilitzacions: sabates, bosses, guarniments per les cavalleries, etc. Tot un ventall d’articles de marroquineria. Des de la seva fundació la situació comercial va aconsellar regular els llocs dels diferents artesans per l’abús en matèria de llicències comercials municipals. Al final van quedar només els que tractaven en adob de pells les cases que es dedicaven a adobar-les. Una de les importants va ser el carrer Batan que es dedicava a fer-ho a l’engròs . Pels curiosos direm que un batan és un bombo de fusta
que, donant voltes, remullava les pells per adobar-les. D’aquí ve el nom de carrer del Batan, es tractava de les indústries de la pell que es van dedicar a la fabricació de moneders, bosses, carteres, etc, com Ferré dels moneders, indústries Durà dedicat a les manufactures de marroquineria. Una altra dels que s’hi dedicava era Casa Martorell, ubicat en un altre lloc, a la part alta: en una travessia del carrer Ample. La casa Maduell era més a l’engròs. Fins i tot editava una col·lecció de postals de les seves instal·lacions, que conserven alguns col·leccionistes. Alguns dels edificis buits, evoquen records entre la Riera Miró i el carrer Sant Francesc Xavier. Aquestes indústries van crear molts llocs de treball. Reus sempre va estar al capdavant de les indústries de la pell. El seu únic competidor era Igualada. La climatologia en els dos llocs era prou bona degut a la seva temperatura ambiental i situació geogràfica.
