El Monestir de Sixena fou fundat en el segle XII i habitat per les monges de Sant Joan de Jerusalem. Es troba entre els Monegros i la serra d’Alcubierre i va gaudir d’un gran prestigi en la primera etapa del Regne de la Corona d’Aragó. Quan va morir Martí L’humà, sense descendència, es va celebrar el Compromís de Casp ( el 1412) on sortí elegit rei Ferran I de la dinastia dels Trastàmara i les monges del Monestir recolzaren Jaume II d’Urgell que fou el gran derrotat. Aleshores el Monestir caigué en desgràcia i va començar la seva davallada. L’any 1920 fou declarat monument artístic nacional, i a la guerra civil del 36 fou incendiat per milicians anarquistes que profanaren les tombes reials i els cadàvers enterrats de les monges.
Com el monestir depenia del Bisbat de Lleida, l’ordre religiosa que l’ocupava i que hi malvivia va vendre a la Generalitat unes peces, que foren mig cremades, per uns 60 milions de pessetes. En van restaurar unes quantes i també van traslladar, per un sistema molt complicat, les pintures de les arcades de la sala capitular al MNAC a Montjuïc. Més tard, la Conferència Episcopal espanyola modificà les fronteres de les diòcesis de la zona, fent-les coincidir amb la demarcació provincial, i el govern d’Aragó presentà un pleit judicial, en base a que un monument declarat artístic nacional no podia ser dividit i, per tant, va reclamar part de les peces que es trobaven al Museu Diocesà de Lleida i que fa dos mesos han tornat a Sixena.
També es troben peces de Sixena al Museu del Prado, a Saragossa i a Tenerife, però curiosament aquestes no han estat reclamades. I, per descomptat, tampoc han sigut tornats els diners que en el seu dia va pagar la Generalitat.
Fa vuit anys vaig visitar el Monestir, aleshores depenent ja del Bisbat de Barbastro i per tant de l’Aragó, i vaig tenir una trista impressió deguda a l’abandonament del mateix.
Tinc una certa inquietut per saber com es trobaran d’aquí a uns anys les peces abandonades, que foren al seu dia comprades i restaurades per la Generalitat .
