Tornem altra vegada a aquest riu i més concretament al seu tram final, poc abans que quedi tallat pel pantà que hi ha a tocar dels termes de Renau i Vespella. Amb l’ajuda de dos naturalistes descobrirem i coneixerem amb més profunditat la diversitat vegetal i faunística del Baix Gaià.
Sortirem del poble de Vilabella (Alt Camp), per un dels seus camins rurals, envoltats de vinyes i també algun camp d’ametllers. El paisatge canvia quan s’arriba al cingle de les Roques Planes, des d’on es veu el Gaià encaixonat, dibuixant una sèrie de meandres. El contrast és molt elevat: acabem de deixar enrere els camps treballats pels pagesos i ens endinsem en la frondosa i salvatge vegetació de ribera que ressegueix el curs del riu.
Precisament les bardisses i les canyes són les que ofereixen aixopluc i amagatall a una bona quantitat d’animals, i molt especialment als moixons, que s’acosten al riu per beure aigua.
Un cop arribem al llit del riu, l’haurem de creuar diverses vegades, aprofitant les passeres que hi han instal·lat els últims anys, fins arribar al viaducte de la línia de ferrocarril de Picamoixons, conegut com els Set Ponts. Pel camí haurem trobat els masos de la Costa i de la Pau, tots dos en runes, i el molí del Mig i el Molinet, també conegut com el molí Rònec, evidentment en desús.
